1997-98

Descripció de la meva vida fa 10 anys (al 1997 - 1998)

Fa deu anys vaig aconseguir realitzar una meta important que m’havia proposat des de que vaig partir de Madrid cap a Alemanya l’any 86.
Vaig tornar de Stuttgart a Madrid, en autobús. Ni va ser una tornada triomfal, ni haver realitzat el meu somni de tornar em va omplir de goig, no obstant això, sentia la necessitat de tornar a les meves arrels. Amb trenta anys em vaig trobar vivint a casa de ma mare i amb una feina en una empresa de distribució de material elèctric ubicada en un polígon industrial a una hora de casa en transport col. lectiu. L'al·lota amb la qual havia començat a sortir pocs mesos abans em va deixar, el sou amb prou feines donava per sobreviure, sense saber quan ni com, la vida havia perdut la seva lluentor, se m’havia enfoscat.

Quedaven a Madrid part dels meus amics de la infantesa i adolescència, amb alguns d’ells vaig poder tornar a gaudir fent excursions a la sierra, passant una tarda de cine o anant a nedar a la piscina. Per a tots la vida s’havia tornat més seriosa, havíem d’assumir responsabilitats majors, desenvolupar-nos professionalment, plantejar-nos formar una família, de vegades tenia la sensació que arribava tard, que ja se m’havia escapat el tren.

La gran ciutat m’atabalava. Quan arribava a algun punt alt, la vista s’estenia damunt una mar d’edificis, que arribava fins a l’horitzó. Una nit d'estiu, tornant a casa per una de les amples avingudes de la ciutat, em vaig topar amb una mena de gran estora fosca que omplia tot l’ample de la vorera i que es movia, estava formada per paneroles.

A l’hivern, quan la pol·lució produïda pels cotxes s’afegia a la de les calefaccions, l’aire es feia irrespirable. Mai m’havia semblada tan encertada l’expressió - Madrid me mata-.

Tornava a canviar de feina, per tercera vegada en un any i mig. Durant l'entrevista de feina, el meu futur cap em va sorprendre en comentar que el lloc de feina era a Mallorca, a l’anunci del diari no n'havia posat res. En veure la meva expressió de sorpresa i dubte va dir –Ja veuràs com t’agrada, és un dels llocs més bonics que conec-.