Crònica del sopar del 26/03/2010

Avui en dia, quan es fa un sopar entre familiars, amics o companys de feina, es fan fotos, sovint moltes fotos, per recordar i comentar les anècdotes de l'esdeveniment. Amb les fotos, els que no hi han estat es poden fer una idea de com va anar la festa, o el sopar. Les imatges donen una idea del que va passar en el moment concret en que es va fer la foto. Per conèixer el que hi ha darrera de la imatge, es necessita una persona que expliqui el rerefons, qui és qui, perquè aquell fa un cert gest i l'altre no pot parar de riure o la tristesa d'una ullada.
D'un altre costat, els que vàrem anar al sopar, no vàrem poder parlar amb tothom, ni participar en totes les converses, a moltes de les quals segurament ens hauria agradat participar.

Aquesta és la crònica del sopar del 26/03/10 des del meu punt de vista. La faig amb la intenció de recordar un sopar que em va semblar agradable, i per compartir les meves impressions amb qui les consideri interessants.
El sopar va començar cap a les 21:30. A les fotos que va treure na Trini, es veuran tots els que hi varem anar.
Començo amb les impressions visuals. Les dones, totes, estaven magnífiques. Una cosa es veure-les de companyes de feina, i una altra a un sopar, déu n'hi do.
Allí estaven na Marga, na Encarna i na Marga rossa, que semblaven els Angels de Charly, només puc suposar la missió que tenien encomanada, robar el cor de l'enemic, cosa que sense dubte aconseguirien. Na Maria i una amiga seva que no conec, lluïen unes faldes bastant curtetes, que feien ressaltar unes cames llargues, quasi sense fi. Per damunt de les cames, a la part del darrere, s'endevinaven unes formes rodones, en les que no em vaig poder fixar ben bé, perquè n'Ana Lisa s'hi va interposar. N'Ana Lisa, dolça com la mel, també rodoneta ella, havia anat al la pelu i duia un pentinat que feia de marc a la seva cara d'angel. Na Cati d'orientació em va causar enveja. Duia un vestit vermell, ben ajustat, amb molts i generosos orificis de ventilació. Jo, que estava passant molta calor, em vaig adonar que tenia al davant una mestra de la nit. Aquesta dona sap com estar a un sopar, com representar i com evitar suar. N'Alícia venia amb truc. Per la part de dalt, de negre, a lo Vilma (Scooby Doo), de cintura cap a baix una falda amb una gran creu vermella. Això em feia suar encara més, però amb la tranquil·litat i pot ser el desig, de que si perdia el coneixement a causa de la calor, n'Alícia vindria al meu socors. Les dones que no he mencionat fins ara no és que fossin menys espectaculars que les mencionades. Simplement la meva capacitat d'observació és limitada i com podeu imaginar estava saturada pel que vaig veure.
També hi havia homes. Hi eren en Juanmi, en Pep, en Biel, en Sion, en Ramon i jo. Biel de negre, camisa ajustada de màniga curta i Ramon de blanc, camisa més ampla de màniga llarga. Blanc i negre, negre i blanc, complementaris, el duo perfecte per a qualsevol joc de dames o escacs.
Sion amb jersei, això ha d'ésser la sang mallorquina, no li queia ni gota de suor. Em demanava jo, com podia aguantar amb jersei la calor que feia.
En Juanmi i en Pep discrets però elegants.
Jo amb camisa marró a quadres, suant, quadriculat, això diuen dels alemanys, caps quadrats, però s'equivoquen, són rectangulars.

Respecte a la conversa, vaig gaudir dels ingenis de na Chelo, enfront, en Ramon, enfront i a la esquerra i en Sion, al meu costat esquerre.

Resum dels temes que varem tractar.

Sexe
Diferències entre dones i homes. - És possible l'amistat sense sexe?  - És raonable el sexe sense amistat? - Sexe a diferents edats en general i a edat avançada en particular. - Per què les dones reclamen atenció i comunicació i els homes  principalment sexe?

Anècdotes biogràfiques
Na Chelo va comentar que ja a molt primerenca edat (crec que als 6 anys) tenia clar que volia estudiar anglès o dedicar-se al cant. Va passar un temps als Estats Units fent de monitora de joves i va haver de cantar i ballar “La Bamba” davant dels pares dels nins que cuidava. També se'n va anar d'au pair a Anglaterra, sembla que la família d'acollida era una mica estranya. 
No voldria tornar a Salamanca, la seva ciutat natal, li ha agafat gust a la mar, als colors i la tranquil·litat de les tardes de diumenge i s'ha guanyat amistats.

En Ramon és de Lleida, encara que ha viscut a Barcelona molt de temps. Ha estudiat química, va fer feina per a Decathlon. Ha donat la volta al món sense fer ni tan sols una foto (tot lo contrari de en Juanmi, que ha donat la volta al món fent un munt de fotos).
Fent una guàrdia amb ell, un alumne li va demanar: ”Profe, com és que mai perds la paciència?”
En Ramon és un tipus misteriós, que en arribar al centre em va comentar:” El de la educació és un món de dones i als homes ens tracten bé.” Confirmo que el seu comentari és correcte.
A en Ramon li agraden els esports i, em sembla, les dones també.
La seva teoria de  la contradicció humana es basa en que hi ha una part del cervell que ve dels rèptils, diguem-ne un nucli antic del qual provenen els instints i una altra part més recent amb la qual raonem. La contradicció es dóna quan el missatge instintiu i la idea raonada no coincideixen.

En Sion és de Palma. Va néixer a la antiga Clínica Rotger, quan aquesta encara era a General Riera. En Sion toca guitarra, violí i altres coses. Toca en orquestra i en grups de jazz. Li agraden els dolços  (ens varem repartir una postre sobrant). El  viatge de nuvis el farà a l'estiu i no sap encara si faran un creuer o una altra cosa que no me'n recordo.

Jo fa deu anys que visc a Mallorca. En certa manera, per a mi aquest any és d'aniversari i fer feina amb vosaltres és un bon regal.