Llorenç Villalonga

Per casualitat vaig arribar a Mallorca, en setembre de 1999, i per casualitat la primera cosa que vaig fer va ser apuntar-me a un curset de català.

Per casualitat em va tocar una excel·lent professional com a professora i, per raons relacionades amb l'empresa per la qual feia feina, quasi no tenia contacte amb mallorquins.

El meu camí cap a la llengua catalana varen ser Catalunya Radio, l'escoltava durant les hores que passava conduint que eren moltes, i els llibres.

Al mes d'haver començat el curset vaig anar al carrer Oms, cercant qualsevol llibre barat de segona mà que fos en català. Fixant-me en les imatges de les portades vaig agafar un amb figuretes de procellana, un ventall i unes copes de cristall tallat. En conjunt donava la imatge d'un aparador de principis del segle passat, ple de coses deixades en desordre.

El títol del llibre, que encara conservo, és “Les novel·les del mite de Bearn”, l'autor Llorenç Villalonga. Això, en aquell moment, no em va dir absolutament res.

Vaig fullejar el llibre, intentant desxifrar el text català. El llibre és un recull de quatre novel·les: “Mort de dama”, “Les temptacions”, “La novel·la de Palmira” i “Bearn o la sala de les nines”. Valia 1500 pesetes, duu el preu inscrit.

Per casualitat vaig agafar un llibre, el primer llibre en català que vaig llegir, que em va fascinar (quasi tant com la profe) amb la descripció de la societat mallorquina de primera meitat del segle vint que dóna.

Passades unes setmanes i acabat de llegir el llibre, la profe em va demanar:”Paulino, tens molt de contacte amb mallorquins?” Li vaig respondre que no i no recordo si li vaig dir que havia llegit un llibre.

Nieve blanca

Alex, Lora, tu y yo,

lanzando bolas,

esquivándolas,

Alex corre, tu saltas,

Lora y yo hablamos,

frotándonos las manos.

Una bola de nieve,

me quita la palabra.

Corro trás vosotros,

siento calor y sed de venganza.

Gritos al alcanzaros,

ahogados en la nieve blanca.